Amb molta il·lusió viu la comunitat catòlica del Kazakhstan la visita del papa Francesc amb motiu del VII Congrés de Líders de Religions Mundials i Tradicionals, que se celebra fins al 15 de setembre. Ja el 2001 Joan Pau II va ser al país, deu anys després de la proclamació de la seva independència, i l’Església del Kazakhstan somiava que Francesc també pogués visitar-los. Parlem amb Mons. José Luis Mumbiela, bisbe d’Almaty, la ciutat més poblada del Kazakhstan, i també president de la Conferència Episcopal d’Àsia Central, sobre aquesta visita papal.
Per què és important que Francesc participi en aquest congrés?
Té una importància immensa. El primer congrés que es va celebrar va ser important per la novetat i la intuïció que fos una continuïtat governamental, laica, seglar, de la reunió que Joan Pau II va impulsar a Assís. És a dir, la idea era continuar en el món polític, diguem-ne, l’”esperit d’Assís” de Joan Pau II. Aquesta era la intuïció i va ser una idea boníssima la de continuar en un fòrum no d’iniciativa religiosa, sinó política, aquest diàleg com a model d’un país, però també com una crida al diàleg internacional. Aquest congrés, doncs, va ser molt important, molt sonat, però després aquests congressos han anat baixant el to, la importància i la qualitat. Potser s’ha valorat més la forma que el contingut i fa la impressió que el Papa, amb la seva visita, realment ha rellançat aquest congrés d’una manera exponencial, còsmica podríem dir, perquè ha adquirit una rellevància internacional i actual també a causa de les circumstàncies de la nostra societat, del nostre món d’avui, ple de conflictes. És una benedicció per rellançar el contingut més que la forma i per animar a unes conclusions més pràctiques i no purament formals, sinó de compromís sobre el diàleg, sobre crear alguna cosa comuna en benefici de tothom.
Com viu l’Església kazakh aquesta visita?
Suposa una alegria immensa després dels 20 anys de la visita de Joan Pau II. Ha estat una petita sorpresa, tot i que sempre havíem estat esperant que vingués. Crec que serveix per refermar la fe de molts. Alguns van veure Joan Pau II; d’altres no, hi ha gent nova, que té la il·lusió de veure el Cap de l’Església… és una oportunitat històrica que serveix per celebrar la fe «sense estar-se de res», perquè som una parròquia petita, una comunitat petita. Són molts els sentiments que motiven els catòlics a la trobada amb el Papa, però sobretot ser amb qui és el Cap visible de l’Església a la terra, qui ens uneix a tots de diferents nacionalitats, ètnies, cultures, llenguatges… aquesta és la gran meravella de la unitat que el Papa transmet. D’altra banda, per a l’Església suposa una revalorització en l’àmbit social al Kazakhstan: veure la importància de l’Església no només per a nosaltres, sinó per al país. El Papa arriba com a Cap de l’Església catòlica, és el seu paper en el món. Aquesta petita Església que és al Kazakhstan, a nivell mundial, té una importància més gran que la que pugui tenir en les petites comunitats. Cal veure amb humilitat, cal dir-ho, la grandesa del poble de Déu.
El govern kazakh manté un compromís fort amb el diàleg intercultural i interreligiós, de quina manera pot ser exemple per a altres nacions?
Aquest és el gran desig. En aquests 30 anys d’independència del Kazakhstan el govern ha tingut, com molts, mals exemples de corrupció, problemes… però una cosa molt positiva que ha tingut, i que penso que és modèlic per a tothom, és fomentar el diàleg entre les diferents religions i ètnies; fomentar la idea que som un sol poble malgrat que hi ha diferents nacionalitats; fomentar la unitat, independentment que hi hagi diferents religions. Però fomentar el diàleg no només a nivell oficial, dels grans líders del país, sinó als pobles i ciutats creant taules de diàleg i trobades de fraternitat de diferents maneres. El Kazakhstan ha intentat fer no només alguna cosa beneficiosa per a ell mateix, sinó esdevenir un model per a altres països que viuen situacions semblants. Creiem que pot ser un bon exemple, almenys és un bon intent, del que s’està fent i del que es pot fer. El Kazakhstan s’ha beneficiat d’una pau social al llarg d’aquests 30 anys. Com és ben sabut, va haver-hi problemes al gener, però són episodis esporàdics que no han de tacar una història de 30 anys que podia haver estat molt pitjor i que ha estat una bassa d’oli en aquest món de diàleg interreligiós i interètnic. El Kazakhstan s’ha beneficiat d’aquest «esperit d’Assís» que Joan Pau II volia per a tothom i que en aquest país s’ha promogut des del govern.
Quin és el paper de l’Església en aquest diàleg?
L’Església local participa en totes les trobades que s’organitzen en àmbits de govern, autonòmic, de ciutats o de pobles, que es proposen. L’Església sempre hi és per participar en aquestes trobades, per promoure-les i per crear altres espais d’amistat i unitat al poble del Kazakhstan. L’Església es compromet en aquest diàleg.
L’arxidiòcesi de la Mare de Déu de Moscou organitza una peregrinació al Kazakhstan amb motiu d’aquest congrés. En l’actual context bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, quin missatge transmet aquesta peregrinació?
Crec que és un gran missatge d’unitat a l’Església i amb tota l’Església perquè Rússia no és tan sols els qui van a la guerra. Rússia són també els qui continuen pregant per la pau, tinguin les idees que tinguin. No s’ha de veure els russos com si tots fossin iguals, això és una gran injustícia, i ho dic amb tot el meu cor. Hi ha russos que volen pregar, que se senten units amb l’Església i que pateixen aquesta situació. Aquesta peregrinació vol crear lligams d’unitat, amb aquest missatge de la visita del Papa: “Missatges de pau i d’unitat.” Ells volen mantenir-se units en l’Església perquè saben que l’Església els estima. Em fa la impressió que els russos, de vegades, són molt criticats, però nosaltres estimem els nostres germans, els ucraïnesos i els russos. Jo crec que es mereixen tota aquesta estimació perquè els nostres germans necessiten sentir-se estimats, encomanats i pregats. I això és el que intentem fer.
