Enmig d’un aparent progrés de la humanitat, el mal s’ha consolidat en el món amb abusos, corrupció i injustícies. Déu Pare envia el seu Fill, Jesús, per canviar-ho tot. L’alternativa que proposa Jesús als seus deixebles va a contracorrent. Jesús anuncia les benaurances a tothom: els deixebles, la gentada i els estrangers de Tir i Sidó, que escolten a la plana les paraules de Jesús en un poema en dues estrofes. A la primera estrofa trobem les quatre benaurances que anuncien felicitat i joia per als qui són trepitjats. I a la segona estrofa, les quatre malaurances que anuncien confusió i advertiments als rics i als qui esclafen el poble amb impostos i violència. La paràbola del ric i Llàtzer (Lluc 16,19-31) és un altre relat de Lluc que ens ajuda a copsar el perill de les riqueses i el poder.
El temps en què Lluc va escriure el seu evangeli, l’Església primitiva era una comunitat menyspreada, maltractada i perseguida per l’imperi de Roma. L’evangelista Lluc no parla de pobres en l’esperit o dels qui tenen fam de justícia com Mateu, aquest evangelista se centra en la disposició espiritual i interior de cada home i dona. Lluc, en canvi, parla de la situació concreta que viuen “ara” els membres de la seva comunitat: són pobres, tenen gana i són perseguits. Malgrat que molts poden tenir la sensació que Déu no els escolta, el Senyor sempre és amb ells. No han de tenir por, ni ser covards perquè el Regne de Déu és anunciat de manera especial per a ells. A aquests l’evangelista els convida a confiar i tenir esperança.
Als adversaris els diu que no hi ha terme mig. O és blanc, o és negre. Jesús ha pres una decisió molt clara: és al costat dels qui pateixen, dels qui no tenen res per menjar, vestir-se o aixoplugar-se. Les benaurances no són una proposta per a un futur indeterminat. Són per canviar la vida “ara”. Després de dos mil anys les coses malauradament no han canviat gaire. No hi ha remei? Les hem d’acceptar tal com són? Jesús no va venir a fer la nostra feina, va venir per ensenyar-nos el camí d’amor que hem de seguir. No tenim escapatòria possible. Estimar és el centre de la nostra existència. Seguim el camí de Jesús quan procurem el bé per als altres, el seu bon nom, la seva dignitat i el seu benestar. Si no actuem així, fem com els fariseus que se’n reien de Jesús i les seves paraules (Lluc 16,14).
