El Vídeo del Papa del juny fa una crida enèrgica a l’abolició de la tortura: “És imprescindible posar la dignitat de la persona per damunt de tot”, assenyala Francesc.

El Papa denuncia no únicament les formes més violentes de tortura, sinó també aquelles “més sofisticades, com el tracte degradant, l’anul·lació dels sentits o les detencions massives en condicions inhumanes”. El Papa demana a la comunitat internacional “que es comprometi concretament en el suport a les víctimes i les seves famílies”.

“Com és possible que la capacitat humana per a la crueltat sigui tan gran?”, es pregunta horroritzat el papa Francesc en començar el vídeo, promogut per la Xarxa Mundial de Pregària del Papa.

 S’escau que el 26 de juny vinent es commemorarà el Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport de les Víctimes de la Tortura. Va ser el 1987 quan va entrar en vigència la Convenció de l’ONU contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (convenció ratificada per 162 països) que es va aprovar el 1984.

Pràctica vigent

La tortura és una pràctica que ve d’antic. Als segles XVIII i XIX, els països occidentals van abolir l’ús oficial de la tortura en el sistema judicial i avui el seu ús està totalment prohibit pel dret internacional. Això no obstant, és una realitat que es continua esdevenint a molts països.

El Fons de Contribucions Voluntàries de les Nacions Unides per a les Víctimes de la Tortura ha ajudat cada any, des del 1981, una mitjana de 50.000 víctimes de la tortura a països de totes les regions del món.

Passa en zones de conflicte, com l’agressió russa contra Ucraïna, on hi ha hagut informes sobre actes de tortura perpetrats per soldats russos contra militars i civils ucraïnesos. Però també ha augmentat l’ús de pràctiques de tortura com les psicològiques. L’agreujant, a més, és que hi ha una bretxa persistent en la rendició de comptes per tortura i maltractaments arreu del món, causa en part per la negació sistèmica, l’obstrucció i l’evasió deliberada de la responsabilitat per part de les autoritats públiques.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!