Síria, des del 2011, es dessagna a causa de la guerra civil. Segons l’Agència de l’ONU per als Refugiats, més de 13 milions de sirians requereixen assistència humanitària i de protecció, i gairebé el 90% de la població viu en la pobresa. Més de 5,5 milions de persones estan refugiades en països veïns, i 6,7 milions continuen desplaçades dins del país, inclosos 2,5 milions d’infants. La població cristiana que resisteix a la zona, que es calcula en unes 400.000 persones, rep l’ajuda i el sosteniment d’entitats com Ajuda a l’Església Necessitada, Missions Salesianes o Pro Terra Sancta, especialment a Alep, Homs i Damasc. Tot plegat agreujat per l’aïllament i les sancions internacionals.
El terratrèmol que la matinada del 6 de febrer va afectar el sud-est de Turquia i el nord-oest de Síria, amb una magnitud de 7,8 en l’escala de Richter i el segon de 7,5, va agreujar encara més totes les situacions prèvies. És ben bé que plou sobre mullat. Per això, el papa Francesc, en el telegrama enviat al cardenal Mario Zenari, nunci apostòlic a Síria, invocava “sobre el sofert poble sirià les benediccions divines de fortalesa i pau”.
En tancar aquesta edició, se superaven els 21.000 morts, els 69.000 ferits i els 6.000 edificis ensorrats. Els equips de rescat treballaven a contrarellotge per procurar rescatar persones de sota les runes, vives o mortes. Tot plegat enmig de la neu i el fred d’un hivern cru.
Com en el cas d’Haití el 2010, veiem com les conseqüències dels terratrèmols es rabegen en els països marcats per la guerra o la pobresa, per la deixadesa dels mateixos governants i de la comunitat internacional. A Turquia s’han alçat veus en contra de la manca de previsió i la lentitud d’acció del govern de Recep Tayyip Erdogan. A Síria supliquen l’entrada al país d’equips de rescat i d’ajuda internacional.
La zona on s’ha registrat el terratrèmol és una de les més convulses del Pròxim Orient: la frontera de Turquia amb Síria i el Kurdistan. Al Kurdistan, el Govern d’Ankara manté una interminable guerra civil amb les milícies independentistes que volen l’emancipació d’aquest territori repartit entre Síria, Turquia, l’Iran i l’Iraq.
Per això, en aquest context, les crides que es fan són a la solidaritat internacional però també a l’aturada de les guerres, de la repressió, del bloqueig i de les sancions, i a la fortalesa i la pau de la seva població. Com va dir Francesc en un tuit del 9 de febrer: “És temps de compassió, és temps de solidaritat. Prou d’odi, de divisions que porten a l’autodestrucció de la humanitat. En el dolor, unim-nos, ajudem els qui pateixen a Turquia i Síria, construïm la pau i la fraternitat al món.”
Malauradament, el terratrèmol ha tornat a posar d’actualitat una zona ja prou martiritzada. Sota les runes del terratrèmol, de les xifres dramàtiques de morts, ferits i edificis derruïts, emergeix un crit: fortalesa, pau i justícia.
