Entrevistem el periodista Jordi Pacheco al Primer Casino de Blanes. Aquesta entitat, amb més de cent cinquanta anys d’història, ens acull per xerrar amb el director de l’agència Flama i de la revista Foc Nou, que acaba de publicar el seu nou llibre, Lleó XIV. L’herència de Francesc i el futur de l’Església, d’Editorial Claret.

Què trobarà el lector en aquest llibre?

He volgut fer un llibre divulgatiu, que arribi al màxim nombre de persones possible. En aquestes cent cinquanta-dues pàgines s’explica qui és Robert Prevost, com ha arribat fins aquí i quins són els reptes que l’esperen al llarg del seu pontificat, d’acord amb el llegat que ha rebut del papa Francesc. Intento mostrar que Lleó XIV no té davant seu un full en blanc, sinó que rep l’herència de dos mil anys d’història.

L’elecció del nou Sant Pare va ser acollida unànimement de manera molt positiva per tothom.

Sens dubte. L’Església té un ventall molt ampli de posicions; pràcticament totes van coincidir a l’hora de pensar, des del primer moment, que l’elecció de Robert Prevost havia estat una magnífica decisió. Això és un fet molt positiu per tal que totes aquestes posicions puguin confraternitzar amb el seu líder. No és una qüestió fàcil. El papa Francesc, amb el seu tarannà i les seves reformes, va generar nombroses adhesions, fins i tot fora de l’Església, però també, dins de la mateixa Església, va suscitar polaritzacions. No tothom el veia amb els mateixos ulls. Per la seva banda, Lleó XIV té un perfil tan complet que ha desvetllat un consens entre totes les posicions. Les expectatives inicials van quedar recollides en el seu primer discurs, molt ben estructurat, punt per punt. Hi va parlar tant del papa Francesc com de diversos temes: la pau, la unitat dins de l’Església, la sinodalitat, l’ecologia… Tot plegat, el full de ruta per al seu pontificat.

El primer Pontífex agustí i nord-americà de la història. S’inicia una nova etapa a l’Església?

Sí. A mi m’agrada subratllar que Lleó XIV és americà, perquè en la seva persona hi conviuen harmònicament les ànimes de les dues Amèriques. De caràcter, és molt nord-americà, però no podem oblidar que ha estat a Sud-amèrica, en territori de missió, i això li ha ensenyat una altra mena d’Església. Certament, amb aquest Papa s’obre un nou període a l’Església.

En el llibre esmentes que “Lleó XIV donarà continuïtat al llegat del papa Francesc”.

Es tracta d’una realitat ben palpable. L’Església parla a través dels concilis, dels sínodes i dels documents doctrinals. De la mateixa manera que Pau VI es va trobar amb un Concili obert pel seu predecessor, Joan XXIII, ara Lleó XIV s’ha trobat amb un Sínode posat en marxa pel papa Francesc i que encara no ha acabat. Òbviament li ha de donar continuïtat. De ben segur que també farà passos en relació amb altres qüestions que Francesc va posar damunt la taula, com ara els abusos, la transparència de les finances, etc. Altres exemples els tenim amb l’exhortació apostòlica Dilexi te, sobre l’amor als pobres, publicada recentment per Lleó XIV. Aquest document magisterial remet a Dilexit nos, la darrera encíclica escrita per Francesc sobre l’amor humà i diví del cor de Jesucrist. O l’aprovació, dins del Missal romà, de la missa per la custòdia de la creació, deu anys després de l’encíclica Laudato Si’.

Quin és el tarannà de Lleó XIV com a Sant Pare?

En aquests sis mesos està demostrant que és un home que escolta molt abans d’actuar, és reflexiu i ordenat, no fa les coses a la babalà… També ha reconegut que encara no té plans per a tot, perquè té molts fronts oberts. Un capellà que va viure amb ell a Chiclayo, al Perú, em comentava que Lleó XIV és un “fidel complidor” del que mana l’Església.

Sobretot cal destacar el seu gran esperit missioner.

Efectivament. Ha estat vint anys al Perú. Els missioners són la “joia de la corona” de l’Església, el bé més preuat que té. El Papa té tota aquesta realitat missionera molt interioritzada. Ha conegut molts ideòlegs de la teologia de l’alliberament, com el bisbe Pere Casaldàliga o el sacerdot Gustavo Gutiérrez-Merino. Recordem que en aquestes terres de missió va sorgir el Document d’Aparecida, que va ser tan rellevant per al pontificat del papa Francesc.

El Papa no és només un líder espiritual, sinó un referent moral mundial de primer ordre.

El seu propòsit és continuar posicionant l’Església com a actor internacional per la pau. La figura del Papa és ara mateix l’única que té voluntat d’esdevenir referent global per a la pau. En aquests primers mesos, on sembla que la veu del Sant Pare és més escoltada, Lleó XIV ha aprofitat per parlar-nos de la pau desarmada i desarmant.

De totes les persones que has entrevistat per elaborar el llibre, quin és el testimoni que t’ha ajudat més a apropar-te al papa Lleó?

Potser el de la directora de Càritas Chiclayo, Janinna Sesa, que va treballar braç a braç amb Robert Prevost. En conversa telefònica, ella m’explicava la dimensió missionera d’un bisbe afable i proper al seu poble, i de tota la tasca humanitària que feia sense que ningú en sabés res. Durant la pandèmia del Covid es va bolcar per aconseguir donatius per finançar màquines d’oxigen per a hospitals. A l’epíleg he entrevistat Mn. Joan Torra, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona i gran coneixedor de sant Agustí. Lleó XIV ens convida a descobrir —o redescobrir— la figura i l’obra de sant Agustí, font espiritual de gran importància per a l’Església.