A la setena Congregació General del Sínode sobre les Famílies s’ha enfocat a debatre els reptes pastorals sobre l’obertura a la vida.

El cardenal André Ving-Trois, arquebisbe de París, ha indicat que a causa de la mentalitat d’avui dia hi ha una dificultat per acceptar la concepció antropològica cristiana favorable als mètodes naturals de control de la natalitat. El purpurat francès ha proposat donar a conèixer, amb un nou llenguatge i amb col·laboració amb el món universitari, la coherència de la visió antropològica proposada per l’Església, perquè hi ha conseqüències a la pràctica sacramental: “Hi ha parelles que consideren que els mètodes anticonceptius no són pecat i reben la comunió senseproblemes.”

L’arquebisbe de París ha convidat a “incentivar la mentalitat oberta a la vida” per contraposar-la a la mentalitat “contraceptiva”. Segons el cardenal, “cal reconèixer la utilitat de les planificacions familiars relacionades amb les diòcesis i associacions familiars” perquè “són testimonis de la bellesa i valor de l’obertura vers la vida”.

Els pares sinodals han tractat el tema de la paternitat responsable i han reiterat que el do de la vida és un valor fonamental del matrimoni cristià.

L’avortament ha tornat a sortir a l’aula sinodal i s’ha constatat que a Àsia es donen casos d’infanticidi, violència contra les dones o tràfic d’éssers humans.

Un punt important ha estat l’educació dels fills en la fe i en els ensenyaments en l’Església. S’ha destacat que aquest és una responsabilitat primordial i que requereix atenció.

També s’ha remarcat “l’impacte negatiu” dels anticonceptius en la societat, que comporta una disminució de la taxa de natalitat. Davant d’aquest escenari, els catòlics no han de romandre en silenci, sinó donar un missatge d’esperança: “Els nens són importants, aporten vida i alegria als pares i enforteixen la fe i les pràctiques religioses.”

Igualment, s’ha posat en relleu el paper fonamental dels laics en l’apostolat de la família.

Situacions particulars difícils

Els pares sinodals han reprès la reflexió sobre l’accés al sagrament de l’Eucaristia per als divorciats tornats a casar i s’ha reafirmat la “indissolubilitat” del matrimoni. Han insistit que aquest valor ha de ser “defensat i tractat” en les catequesis prematrimonials, així com acompanyar pastoralment les parelles després del casament.

S’ha reafirmat que els divorciats tornats a casar no poden rebre l’Eucaristia i que això no significa que “estiguin exclosos de la comunitat eclesial” i s’ha demanat “simplificar i accelerar els procedidents per a la declaració de nul·litat matrimonial”.

L’assemblea sinodal ha constatat que cal considerar els casos individuals, les situacions concretes, i distingir, per exemple, entre les persones que han abandonat el cònjuge i les que han estat abandonades. S’ha repetit que l’Església no pot deixar de banda cap dels casos i que la pastoral no ha de ser exclusiva, sinó “misericordiosa“.

Sobre el concubinat s’ha dit que molts cops és per causes econòmiques i socials i no per un rebuig als ensenyaments de l’Església. En aquest sentit, s’ha considerat que aquestes i altres situacions d’unions de fet es viuen conservant el desig d’una vida cristiana i mereixen una atenció pastoral adient. S’ha reiterat la impossibilitat de reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe i s’ha subratllat la necessitat d’un enfocament “respectuós i no discriminatori” als homosexuals.

Un altre tema que s’ha tornat a tractar és dels matrimonis mixtos. S’ha assenyalat que a més de les dificultats, “és bo tenir en compte també la possibilitat de testimoniar harmonia i diàleg interreligiós”.

Novament s’ha afrontat la necessitat d’un llenguatge que permeti que l’Església sigui capaç d’involucrar creients i no creients i totes les persones de bona voluntat. La proposta és parlar de la família amb una “gramàtica simple” que arribi al cor dels fidels.