A la segona Congregació General, el Sínode de Bisbes sobre la Família ha tractat dos temes: El designi de Déu sobre el matrimoni i la família i Coneixement i recepció de la Sagrada Escriptura i els documents de l’Església sobre matrimoni i família.
S’ha constatat que el Sínode “no qüestiona la doctrina”, però reflexiona sobre la pastoral, és a dir, sobre el discerniment espiritual per a la seva aplicació per afrontar els reptes de la família. Per això, “la misericòrdia no elimina els manaments, sinó que és la seva clau hermenèutica”.
Igualment, s’ha explicat que “les situacions imperfectes han de tractar-se amb respecte”. Per exemple, les unions de fet en les quals es conviu amb lleialtat i amor, presenten “elements de santificació i de veritat”. I s’ha subratllat que l’essencial és “considerar abans que res els elements positius. (…) Cal estimar realment les famílies necessitades”.
Sobre les parelles que passen situacions difícils, el Sínode ha insistit que l’Església ha de ser-hi a prop amb “comprensió, perdó i misericòrdia”. La misericòrdia, s’ha dit, és prerrogativa primera de Déu, però cal considerar-la en el context de justícia.
D’altra banda, s’ha reafirmat que el matrimoni és un sagrament “indissoluble”, perquè la veritat és Crist, una Persona, i no un conjunt de regles, és important mantenir els principis tot i que canviïn les formes concretes de la seva actuació.
Un altre llenguatge
Els participants al Sínode han defensat que la família ha de ser protegida perquè és el futur de la humanitat. En diferents intervencions, s’ha parlat sobre la necessitat d’adaptar el llenguatge de l’Església perquè la doctrina sobre la família, la vida i la sexualitat s’entengui correctament.
A l’aula sinodal s’ha afirmat que l’Evangeli no s’explica, sinó que es demostra i que cal involucrar, sobretot, els fidels laics en l’anunci de la Bona Notícia. “L’evangelització no ha de ser una teoria despersonalitzada, ha de dur que les famílies donin testimoni de la bellesa i de la veritat evangèlica.” En aquest sentit, el repte és passar d’una situació defensiva a una de propositiva i activa, rellançant el patrimoni de la fe amb un llenguatge nou, amb esperança, ardor i entusiasme, donant testimonis convincents i creant ponts entre el llenguatge de l’Església i el de la societat.
Per això, els sinodals han posat en relleu la preferència per una catequesi bíblica i que l’Església ha de ser “magnètica”, treballar per “atracció” amb una actitud d’amistat vers el món.
El Sínode ha manifestat que hi ha una pèrdua del sentit de l’aliança entre l’home i Déu. “L’anunci de la bellesa de la família no hauria de ser un esteticisme, la presentació d’un simple ideal a imitar; hauria d’explicar la importància del compromís definitiu fonamentat en l’Aliança dels cònjuges amb Déu.”
Un altre punt essencial ha estat el rebuig del clericalisme: “La reforma de l’Església ha de començar pel clergat, perquè si els fidels veuen que els seus pastors imiten Crist, tornaran a apropar-se a l’Església, que passarà només d’evangelitzar a ser ‘evangelitzadora’.”
També s’ha parlat sobre el valor essencial de la sexualitat dins del matrimoni i de la necessitat de millorar la formació dels sacerdots, de polítiques a favor de la família i del rellançament de la transmissió de la fe en la família.
