Aquest VII Diumenge del temps de durant l’any, el Sant Pare en la seva al·locució prèvia a la pregària mariana de l’Àngelus ens ha recordat que “mentre nosaltres intentem quedar-nos en l’ordinarietat de raonaments utilitaris, Jesús ens demana obrir-nos a l’extraordinarietat d’un amor gratuït; mentre que nosaltres mirem sempre de passar comptes, Crist ens estimula a viure el desequilibri de l’amor”.
Tal com ha dit el Papa, “el Senyor ens proposa sortir de la lògica del profit i no mesurar l’amor a la balança dels càlculs i de les conveniències. Ens convida a no respondre el mal amb el mal, a atrevir-nos amb el bé, a arriscar amb el do, encara que rebem poc o res a canvi”.
Comentant les paraules que Jesús ens adreça en l’Evangeli del VII Diumenge de durant l’any, el Sant Pare ha assenyalat que aquestes paraules són exigents i semblen paradoxals, ja que Ell ens convida a parar l’altra galta i estimar fins i tot els enemics.
“El Senyor ens proposa sortir de la lògica del profit i no mesurar l’amor a la balança dels càlculs i de les conveniències. Ens convida a no respondre el mal amb el mal, a atrevir-nos amb el bé, a arriscar amb el do, encara que rebem poc o res a canvi”
El papa Francesc, explicant el que significa “extraordinari”, ha dit que és allò que va més enllà dels límits del que és habitual, que supera les praxis habituals i els càlculs normals dictats per la prudència.
“En general —ha dit Francesc—, nosaltres mirem de tenir-ho tot força en ordre i sota control, de forma que correspongui a les nostres expectatives: tement no rebre la reciprocitat ni exposar-nos gaire i després quedar decebuts, preferim estimar només el qui ens estima, fer el bé només a qui és bo amb nosaltres, ser generosos només amb qui pot tornar-nos el favor; i a qui ens tracta malament respondre-li amb la mateixa moneda”.
Però el Senyor ens adverteix, assenyala el Sant Pare, que no n’hi ha prou d’actuar d’aquesta manera, això no és cristià. Si ens quedem en allò ordinari, en el balanç de donar i rebre, les coses no canvien: “Si Déu tingués aquesta lògica, no tindríem esperança de salvació! Però, per sort per nosaltres, l’amor de Déu sempre és extraordinari, és a dir, va més enllà dels criteris habituals amb els quals nosaltres humans vivim les nostres relacions.”
