El repte del segle XXI: humanitzar les residències

El sacerdot Juan Manuel Bajo Llauradó (Móra d’Ebre, 1963) té una dilatada formació en Gerontologia i Bioètica Assistencial i Geriàtrica. El contacte directe amb totes dues disciplines l’ha portat a reflexionar sobre l’ètica professional sanitària i el món gerontològic. Des del 2003 és delegat episcopal de Pastoral de la Salut del bisbat de Tortosa, on també és consiliari de Vida Creixent, i des de l’octubre del 2013 és director-coordinador del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut de les diòcesis amb seu a Catalunya. Pastoralment exerceix el ministeri a dues parròquies del bisbat de Tortosa i el servei religiós a l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa) i amb anterioritat a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre.

Cal revitalitzar la Pastoral de la Salut de les diòcesis catalanes?
Sí, perquè fins ara ha estat una mica com la Ventafocs dins l’organigrama de la pastoral diocesana. En l’última plenària del Secretariat Interdiocesà es va posar sobre la taula -i ara la comissió permanent ja ho està treballant- la necessitat d’elaborar una radiografia de la Pastoral de la Salut a catalunya per conscienciar sobre aquesta realitat: amb quins recursos comptem, quines necessitats hi ha, en quin punt ens trobem. La idea és presentar els resultats a al plenària de la Conferència Episcopal Tarraconense del mes de juny del 2015.

La intuïció és que són molts o pocs els recursos?
Pocs. La Pastoral de la Salut no llueix gaire… i malgrat això constitueix el segon pilar fonamental del missatge de Jesús: “Aneu, evangelitzeu i guariu malalts.” Estem molt endinsats en la nova evangelització, i ara convindria que hi hagués un ressorgiment de la segona part del missatge de Jesús. De fet, no podem deslligar evangelització i guarició. Hem d’entendre al salut com la salut del cos però també com la salut global que és la salvació.

On és imprescindible la presència d’agents de Pastoral de la Salut?

El camp de la salut és inabastable, però hi ha dos llocs molt concrets on és imprescindible la presència d’agents: la parròquia i l’hospital.

Si l’hostal de què parla la paràbola del bon samarità són les residències actuals, considera que són espais humanitzadors?
Sóc membre de l’Espai de Reflexió Ètica del grup Residències l’Onada, Serveis Tarragona, i el document final que vam preparar intenta respondre aquesta pregunta que em formula. Ens ha costat molt que les residències reconeguin que l’eix central del seu treball és la persona. A partir d’aquí és molt més fàcil trobar les fórmules de millora. En la meva època de formació, recordo que molts professors ens recomanaven de posar en marxa una residència perquè era un negoci rodó. Els recursos residencials han d’anar cada vegada més encaminats a ser més humans, no tant empresarials. Ha sigut costós i llarg arribar a la humanització hospitalària. Ara el repte del segle XXI ha de ser humanitzar les residències.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!