El cardenal Joan Josep Omella ha presidit aquest dimarts 4 d’abril, a la catedral de Barcelona, la Missa Crismal concelebrada pel cardenal Lluís Martínez Sistach, pels bisbes auxiliars Sergi Gordo, Javier Vilanova i David Abadías i per més d’un centenar de preveres de l’arxidiòcesi, també assistits per desenes de diaques encapçalats per Ramon Ollé i Jordi Albert Garrofé.

En l’homilia, Omella ha recordat que “ens toca viure enmig d’un món ple de turbulències, de dolor, de molt de sofriment i, fins i tot, d’una certa animadversió envers l’Església i els catòlics”. Ha aclarit, però, que “no podem deixar de recordar les paraules del profeta Isaïes, quan ens diu que no tinguem por”. En aquesta línia, l’arquebisbe de Barcelona ha invitat tothom, especialment els preveres i els diaques, a ser “portadors de la Bona Notícia de l’Evangeli enmig del patiment del món”.

“Ens toca viure enmig d’un món ple de turbulències, de dolor, de molt de sofriment i, fins i tot, d’una certa animadversió envers l’Església i els catòlics”

A partir d’un recent missatge del papa Francesc a sacerdots, consagrats i consagrades durant la seva estada a la República Democràtica del Congo, Omella ha alertat davant el perill de “caure en les temptacions de la mediocritat espiritual, la comoditat mundana, l’abandó de la formació permanent i les ganes d’anar per lliure”.

Concretant algunes dimensions d’aquestes realitats, ha afegit que sovint els ministres ordenats “són pràctics i busquen la comoditat”, i els ha animat a “no perdre mai l’entusiasme i la creativitat en allò que es fa, perquè hi ha el perill d’acabar convertint-se en freds buròcrates de l’esperit”. El cardenal, a més, ha conclòs plantejant algunes virtuts imprescindibles per a preveres i diaques. “El coneixement necessari per al nostre ministeri ha d’anar de la mà de la humilitat, la misericòrdia i la senzillesa”, ha conclòs.

“El coneixement necessari per al nostre ministeri ha d’anar de la mà de la humilitat, la misericòrdia i la senzillesa”

Finalment l’arquebisbe de Barcelona ha reivindicat el seguiment d’un “projecte comú” de l’Església del qual els pastors “es poden apartar pel propi entusiasme i per la creativitat de cadascú en els projectes pastorals que es volen dur a terme”, cosa que sovint “pot fer agafar un camí per lliure”.

En el moment de l’inici de la litúrgia de l’Eucaristia, sis diaques han presentat davant de la seu les tres grans gerres: una amb l’oli per als catecúmens, una altra amb el destinat als malalts i una tercera amb el crisma per als qui reben els sagraments del Baptisme, la Confirmació i l’ordenació sacerdotal o episcopal.

Després, durant la pregària eucarística, el cardenal Omella ha anat consagrant per separat els tres olis, amb la benedicció i el ritual corresponent. Al final, les tres grans gerres s’han col·locat en una de les capelles laterals del claustre, on cada parròquia o comunitat cristiana pot recollir en petits recipients cadascun dels olis ja consagrats.

Gran trobada festiva i espiritual

Com cada any i com es fa en totes les catedrals de Catalunya i del món, s’ha viscut una celebració molt intensa en què la invocació de l’Esperit Sant, amb el color blanc dels ornaments, s’expressa com una anticipació de la Pasqua.

Tot i que la litúrgia està pensada per al Dijous Sant al matí, la majoria de les diòcesis celebren la Missa crismal entre un i tres dies abans, amb la idea d’emfatitzar la institució de l’Eucaristia el mateix dijous a la tarda o al vespre.

D’altra banda, cal destacar que els preveres han renovat les seves promeses de l’ordenació i que el cardenal Omella ha felicitat especialment els qui celebren aquest 2023 els 50 anys de sacerdoci (Eduard Vico i Joan Juncadella) i també els 25 (els bisbes David Abadías i Javier Vilanova i també els capellans Custodi Ballester, Víctor Filella, Alejandro Marzo i Ramon Mor). 

Després de l’Eucaristia, tots els preveres i diaques han participat en un dinar de germanor al Seminari Conciliar de Barcelona, acompanyats pel rector, els formadors i els mateixos estudiants. El cardenal Omella ha invitat tothom a “viure sempre la fraternitat malgrat les diferències i les imperfeccions“.