Comunitats ancianes

Una de les evidències que més sol doldre als cristians deles parròquies, comunitats i moviments de les nostres latituds és el progressiuenvelliment dels qui els componen, sense un relleu clar ni suficient. A moltesparròquies hom es plany que a les misses només es vegi gent gran, la majoria decomunitats religioses s’han de refondre amb d’altres per tal de poder subsistiri els moviments que tenen més militants són els de persones post adultes.

Però, el que s’esdevé en l’àmbit catòlic no és un fenomenaïllat sinó que s’explica analitzant el context: avui la major esperança devida d’una banda, unida a l’hivern demogràfic de l’altra, provoca aquestostensible envelliment de la població. És el tema que analitzem en profunditat enaquest número de Catalunya Cristiana de la mà de la cap de redacció, CarmeMunté.

Tot i que aquest envelliment demogràfic preocupa molts i desd’instàncies públiques i privades se cerquen mesures per frenar-lo, d’altres elveuen com una oportunitat. En cultures diferents de les nostres no s’entén queles persones hagin d’ingressar en residències a partir d’una certa edat: elsvells continuen a casa fins a l’hora de la mort, l’ancianitat no és una etaparesidual sinó un tresor de saviesa poc explorat que pot enriquir el diàlegintergeneracional, com podem comprovar en el programa de Ràdio Estel, Granshistòries, diverses vegades guardonat. Les mateixes residències —que fan unatasca veritablement impressionant— s’estan obrint a nous formats per incloureels familiars.

Però, és evident també que les persones grans necessiten unaatenció especial, també a l’Església. El periodista religiós J. L. Allen en elseu llibre La Iglesia del futuro (San Pablo) indica que una de les deu tendènciesque estan transformant l’Església del segle XXI és, precisament, la demografia.L’Església haurà d’ajudar a fer menys àrdua aquesta transició cap al nouparadigma derivat de l’envelliment. Les parròquies i diòcesis es veuran cadacop més instades a actuar com a xarxes de suport alternatives, posant encontacte els feligresos dotats de recursos i temps amb ancians necessitats d’assistència,i a l’hora, l’impacte del canvi es notarà en la vida interna de l’Església.Entre les conclusions que extreu és que «la tasca pastoral amb més rendiment enel futur serà la dedicada a la gent gran». I, també que augmentaran les vocacionstardanes: «Sembla probable que més de la meitat dels nous capellans el 2050estaran per damunt dels 40 anys.» De fet, la nova ratio studiorum que regula laformació als seminaris, ja preveu de tornar a crear seminaris per a vocacionsadultes. Tot plegat un bon motiu de reflexió quaresmal.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!