La necessitat de reforçar el treball en xarxa entre administracions, institucions, entitats socials i projectes comunitaris per estendre les activitats de lleure a col·lectius que ara n’estan exclosos ha estat una de les grans demandes del I Congrés Internacional de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural, organitzat per la Fundació Pere Tarrés i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL els dies 3 i 4 de novembre a Barcelona.
En el Congrés hi ha participat una trentena d’experts i expertes, tant de Catalunya com de tot l’Estat (Madrid, País Basc, Astúries…) i també de països com l’Uruguai, l’Argentina, el Brasil o Colòmbia. En la majoria de les taules de debat s’han posat sobre la taula reptes comuns als projectes de lleure arreu del món: la necessitat d’aconseguir un reconeixement més gran del sector i dels professionals que hi treballen i de trencar la tradicional barrera entre educació formal i no formal. També la constatació que el dret a un lleure educatiu i transformador està vulnerat en bona part de la població i la urgència que aquestes activitats siguin accessibles per a totes les persones, especialment aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat social.
“Necessitem que la comunitat reconegui el lleure com un agent de confiança”
RAFAEL RUIZ DE GAUNA (director adjunt de la Fundació Pere Tarrés)
“Necessitem que la comunitat reconegui el lleure com un agent de confiança. No podem ser mers instruments de l’acció política”, ha afirmat el director adjunt de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, durant la seva intervenció en una de les taules. Ha resumit aquest anhel del sector de tenir un paper més protagonista en la transformació social.
Els representants públics que han participat a les diferents taules han coincidit a destacar el paper central de les activitats de lleure en la millora de les competències acadèmiques i personals dels infants i joves. “Les activitats de lleure poden permetre afrontar els reptes del segle XXI, com la preservació del medi ambient o la prevenció de la violència”, assegurava Purificación Llaquet, subdirectora de Cooperació Territorial i Innovació Educativa del Ministeri d’Educació i Formació Professional. Per la seva banda, Àlex Sastre, director general de Joventut del govern català, deixava clar que “la participació en activitats de lleure suposa un èxit més gran en l’educació formal i també en l’àmbit personal i vital”. Sastre va anar més lluny i va reclamar la creació d’un Pacte nacional per l’educació en el lleure a Catalunya.
També Fathia Benhammou, directora de programes de la Fundació Bofill i directora de l’Aliança Educació 360, reivindicava “el dret a l’educació ampliada, perquè fora de l’escola és on es reprodueixen més profundament les desigualtats. Per això, és important que trenquem barreres econòmiques, de gènere, logístiques”.
Des del Brasil, Hélder Ferreira Isayama, de la Universitat Federal Minas Gerais del Brasil, ha explicat el programa en què ha participat de promoció de l’esport i l’oci a diverses comunitats d’aquest estat brasiler. En aquest sentit, Ferreira ha destacat com aquestes iniciatives permeten desenvolupar “processos d’autonomia i d’emancipació humana” i ha alertat que “cal garantir l’accés a l’oci, tot preservant la diversitat cultural del territori”.
“El lleure educatiu és clau en la diversitat cultural”
DRA. TXUS MORATA (directora de la Càtedra d’Oci Educatiu i Acció Sociocultural de la Fundació Pere Tarrés)
Continuant amb el paper del lleure en la gestió de la diversitat, la Dra. Txus Morata, directora de la Càtedra d’Oci Educatiu i Acció Sociocultural de la Fundació Pere Tarrés, va destacar a la taula de debat que “en les nostres societats complexes, el lleure educatiu és clau en la diversitat cultural, però ho hem de fer amb un llenguatge proper que connecti amb les persones”. Morata va recordar la importància de demanar coherència i responsabilitat a les administracions que, “quan reconeixen que és un àmbit important que transforma persones i societats, tenen la responsabilitat de fer plans per garantir-ne l’accessibilitat i l’equitat”.
La igualtat d’oportunitats en l’accés al lleure dels infants amb discapacitat ha centrat la darrera taula de diàleg com un espai integrador, però on encara hi ha moltes barreres, com han compartit Miquel Àngel Essomba, director del grup d’Investigació ERDISC (Equip d’Investigació sobre Diversitat i Inclusió en Societats Complexes), i Aurora Maradiaga, directora de la Càtedra Oci i Discapacitat de la Universitat de Deusto, que manifestava un desig: “M’agradaria que el lleure educatiu fos un espai on es permetés als infants amb discapacitat ser nens o nenes, no invisibles ni herois, sinó simplement infants.”
Un dels objectius del Congrés ha estat el de promoure l’intercanvi i les sinergies, i per això durant tot el Congrés també s’han generat espais de participació i intercanvi, a través de la presentació d’unes cinquanta comunicacions diferents sobre projectes innovadors vinculats al lleure i l’acció sociocultural que han generat efectes positius en les persones que hi han participat: projectes d’oci per millorar el grau de felicitat en temps de pandèmia, programes de diversitat artística i creació comunitària, millora d’aprenentatges acadèmics mitjançant el joc, oci educatiu per a persones privades de llibertat a l’Uruguai, diversitat cultural a centres d’oci educatiu, programes de cohesió social aplicats a diversos barris de Catalunya i del País Basc, entre molts altres.
Nombrosos estudis demostren que el lleure educatiu i l’acció sociocultural són de vital importància entre els infants, adolescents i joves, que adquireixen competències acadèmiques i valors en un ambient lúdic, i també al llarg de la vida de les persones per crear espais de relació, creixement personal i desenvolupament social i cultural. Reflexionar sobre com universalitzar aquests aprenentatges, compartir experiències reeixides de lleure transformador i abordar solucions als reptes que afronta el lleure educatiu i l’acció sociocultural han estat els principals objectius d’aquest Congrés.
