Avui al món vivim el drama del nombre de desplaçats méselevat d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Els cristians no hi podem restarindiferents, hem de fer nostres les tristeses i angoixes dels homes, dones iinfants del nostre temps, especialment dels pobres i dels qui més pateixen (cf.Gaudium et spes, 1). Entre d’altres iniciatives solidàries ha sorgit lacampanya de sensibilització «Casa nostra, casa vostra». Els seus objectius sóninformar sobre la situació de les persones refugiades i migrants, conscienciarl’opinió pública sobre aquesta tràgica realitat, mobilitzar la ciutadania ipressionar les institucions per aconseguir un canvi en les polítiques demigració i refugi. Una dada esfereïdora: l’any passat van morir 5.000 personesintentant creuar el Mediterrani d’una riba a l’altra. Però la Unió Europea, enlloc de donar a aquest èxode una resposta política responsable, ha acordat queaquest 2017 gastarà quatre vegades més diners a protegir fronteres que no aacollir persones. El papa Francesc, en una entrevista recent, advertia que elfet que el Mediterrani sigui un cementiri ens ha de fer pensar i que en momentsde crisi, els pobles busquen salvadors que els tornin la identitat «amb murs ifilferros».
El lema de la campanya «Casa nostra, casa vostra», enssembla molt apropiat. El filòsof Josep Maria Esquirol en el seu excel·lentassaig La resistència íntima, assaig d’una filosofia de la proximitat (2015)afirma que la casa és símbol de la intimitat descansada. Assentament, repòs,detenció. I tot citant Jan Patocka, el gran filòsof txec contemporani, fareferència a l’acolliment: «De bell antuvi és l’altre que s’ocupa de lesnostres necessitats. Són l’altre i, en el vincle natural necessari i recíproc,els altres, qui em posen a cobert i a l’ajuda dels quals dec que la terra puguiper a mi arribar a ser terra i el cel: els altres són la llar originària.»
Dediquem el Primer Pla d’aquest número, elaborat pel nostreredactor Miquel Àngel Codina, a donar a conèixer aquesta necessària campanya.Tant de bo esdevingui un element més per a la reflexió i el compromís personali comunitari.
