A la tercera Congregació General del Sínode de les Famílies s’ha reflexionat sobre Evangeli de la família i llei natural i La família i la vocació de la persona de Crist.

Al Sínode s’ha comentat que cal una preparació més bona per al matrimoni i que no només s’ha de centrar l’atenció en els remeis per al fracàs matrimonial, sinó també per les condicions que el fan vàlid i fructífer. “Cal transmetre una visió del matrimoni no només com a punt d’arribada, sinó com un camí cap a una fita més alta, un camí de creixement personal i de parella, una força i font d’energia.”

En aquest sentit, els participants al Sínode han reclamat un acompanyament constant a les parelles en el seu itinerari de vida, a través d’una pastoral “intensa i vigorosa”. Per això, el camí de preparació per al matrimoni ha de ser “llarg, personalitzat i sever, sense por que eventualment disminueixi el nombre de casaments celebrats a l’Església”.

Un altre punt destacat a l’aula sinodal és la influència dels mitjans de comunicació quan presenten ideologies contràries a la doctrina de l’Església sobre el matrimoni la família.

Misericòrdia

Els sinodals han reflexionat sobre la posada en marxa d’una pastoral que animi les famílies en dificultats. Sobre els divorciats tornats a casar, han dit que “l’Església no ha de presentar un judici, sinó una veritat, amb una mirada comprensiva”. Una “medicina” de la misericòrdia que doni acollida, atenció i suport, sobretot perquè les famílies que pateixen no cerquen solucions pastorals ràpides, “sinó que senten la necessitat de ser aconsellades i de sentir-se acceptades i estimades. S’ha de donar més espai a la lògica sacramental que a la jurídica“.

Pel que fa a l’apropament a l’Eucaristia dels divorciats tornats a casar, s’ha reiterat que “aquest sagrament no és el sagrament dels perfectes, sinó d’aquells que estan en camí“.

L’Església ha d’obrir-se més al diàleg i escoltar amb més freqüència les experiències de les parelles casades, ha subratllat el Sínode, perquè les seves lluites i fracassos no poden ser ignorats.

Tres són les dimensions específiques de la família que s’han presentat en aquesta sessió: la vocació a la vida, la missionera i l’acceptació de l’altre, “perquè la família és la primera escola d’alteritat, el lloc on es poden aprendre la paciència”.

També s’ha posat en relleu la importància de les catequesis per a les famílies i de la pregària que dóna lloc a una “veritable i pròpia generació de la fe”.