Aquest dimarts, a l’aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona, el cardenal Giuseppe Versaldi ha rebut el doctorat ad honorem per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). El purpurat ha ocupat fins fa poc el càrrec de prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica. El cardenal Versaldi ha impulsat l’AUSP i va signar-ne l’erecció el 2015 i el decret de constitució de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis el 2020. En una entrevista concedida al programa Sense distància de Ràdio Estel, el cardenal comparteix les seves impressions per aquest reconeixement.

Què representa per a vostè rebre aquest doctorat “honoris causa”?

Em sento molt honorat de poder rebre aquest reconeixement, que representa un lligam entre l’Església de Barcelona i la Santa Seu. Aquest títol d’honoris causa se m’ha concedit quan encara era prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, que ara ha quedat integrada en el nou Dicasteri per a la Cultura i l’Educació que dirigeix el cardenal portuguès José Tolentino de Mendonça.

És un honor poder venir en aquesta Església local, en aquest Ateneu Universitari Sant Pacià, que està al servei de les ciències, no només de les sacres, sinó també de les humanes.

El 2015 va signar la constitució de l’AUSP i va dir: “Avui fem història.” Com valora el recorregut fet per aquesta institució universitària?

He vist el camí que ha seguit aquesta nova institució universitària: un camí al servei de l’educació, amb una gran capacitat de diàleg a la llum de l’Evangeli.

Un dels temes treballats a la Congregació per a l’Educació Catòlica, amb vostè com a prefecte, ha estat la ideologia de gènere. Quins reptes planteja als centres educatius catòlics?

La ideologia de gènere no és una teoria única. Sobre el tema, la Congregació va publicar el document Home i dona els va crear, on destaca la voluntat de trobar formes de diàleg partint de la nostra identitat. Si bé no acceptem la ideologia, reconeixem elements positius que hem d’escoltar per fer una autocrítica, però sense cedir ni renunciar als nostres principis.

Busquem escoltar i dialogar junts, cercant la veritat, que és una de sola, però és difícil amb tanta pressió cultural, de poders, que condicionen molt. Ens preocupa educar les generacions més joves en un moment de molta confusió.

Què ofereix l’educació catòlica a la nostra societat?

L’Església, sobretot a partir del Concili Vaticà II, cerca un diàleg serè amb el món per poder contribuir a millorar la cultura, que allò de bo que hi ha en cada cultura es pugui assumir. L’educació i l’atenció als joves és molt important i això l’Església sempre ho ha impulsat perquè només amb una bona educació a l’inici de la vida es poden formar generacions capaces de transformar el món.

L’Església té moltes escoles, col·legis, universitats i obres educatives pròpies per afavorir el diàleg entre fe i raó.

Com es pot viure la sinodalitat al món educatiu?

“Sinodalitat” significa caminar plegats, perquè no es tracta d’imposar el missatge cristià, sinó, com Jesús, ser enmig de la gent, escoltar, ajudar, donar testimoni no només de doctrina, també de caritat. Mirem els nostres missioners, que evangelitzen i creen escoles, hospitals… Cal ser testimonis d’aquesta novetat de l’Evangeli, que ens impulsa a ser germans, com escriu el papa Francesc, però per ser germans cal demostrar-ho, no només dir-ho.

La sinodalitat és aquest moment propici per escoltar-nos, per ajudar-nos… sempre amb l’orientació de l’Evangeli de Crist.

Properament farà 80 anys, quins projectes té per davant?

Es pot ajudar l’Església de moltes maneres, i aquí tenim l’exemple del papa Benet XVI: amb la pregària, la reflexió…

Aquest temps sinodal és un temps propici per a una conversió personal, institucional… per millorar l’Església en un món esquitxat per les guerres i on les misèries augmenten.