L’historiador Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, ha destacat avui la importància d’una actualització del Concili Vaticà II, com ja està fent el papa Francesc, per trobar aquella “simpatia” de l’Església en la seva relació amb el món de la qual parlava Pau VI. En la conferència inaugural d’un simposi internacional sobre el Concili Vaticà II, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona, Riccardi ha parlat dels signes dels temps en un món afectat per “la crisi del compromís comunitari”. Ha dit que “Francesc ha encarnat la represa del somni conciliar”.

En una completa intervenció a l’aula magna del Seminari Conciliar, i en presència del cardenal Lluís Martínez Sistach i el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, el prestigiós professor italià ha afegit que el papa Francesc està reactualitzant els valors i l’esperit del Concili Vaticà II. En aquest sentit, el fundador de Sant’Egidio ha explicat que cal reformar l’Església a partir d’un “humanisme cristià que la connecta amb la diversitat” d’un món on sempre ha buscat una resposta contra els totalitarismes o contra les injustícies.

Després de la lliçó inaugural, en una trobada amb periodistes, Andrea Riccardi ha repassat diversos temes d’actualitat. Sobre el pontificat de Francesc, ha admès que hi ha una oposició dins i fora de l’Església.
“Aquesta resistència al Papa no es viu només a la Cúria -no ens en fem una imatge negra- sinó també en una part del món catòlic. Aquest Papa té molta oposició. Ell n’és conscient, i fa una diferència entre l’oposicó de la Cúria i la de fora. És legítim tenir opinions diferents, perquè l’Església no és una estructura totalitària”.

El fundador de la Comunitat de Sant’Egidio ha aclarit que, entre tots els canvis de Francesc, hi ha una línia bàsica.
“Una Església en sortida, en missió i en diàleg. Aquesta és una reforma de posició, primer de tot. El papa Montini tenia la cultura del projecte, i ell té la idea d’un procés històric que avança. Després cada cosa tindrà els seus resultats: depenent de l’Esperit Sant, els homes… Pel que fa a la família ja es veurà fins on arriba aquest canvi. Per exemple amb la família, ja ho ha fet en convocar un sínode”

D’altra banda, preguntat sobre el procés català, Andrea Riccardi ha dit que té molts elements, però ha recordat que és un problema de Catalunya i de la política espanyola, això sí en una Europa que avança cap a una unitat necessària.
“La identitat catalana nacional existeix, hi ha una història i fins i tot un catolicisme català. No és només una qüestió de llengua. El segon problema té relació amb la unitat d’Europa: cal crear nous estats? O més aviat és necessari disminuir la llista? En aquest sentit, el problema català interpel·la Europa sobre el seu propi significat. Jo no parlaria només d’un problema català, sinó també d’un problema espanyol. Perquè una part del problema català és l’actitud d’Espanya”

Precisament sobre Europa, el professor Riccardi ha destacat la importància de la visita que el Papa Francesc va fer al Parlament Europeu el 25 de novembre, així com el discurs de reivindicació personal com a líder europeu.
“El papa Francesc ha tingut una estratègia d’entrada com a líder a Europa. Destacaria dos punts: Lampedusa i Albània, ha estat una manera d’entrar a Europa per les perifèries. Normalment a Europa s’entra a través de París, Berlín, Madrid, o Brussel·les. En canvi, Francesc ha optat per entrar a Europa a través d’Estrasburg. El discurs d’Estrasburg es pot qualificar com la consagració d’un lideratge europeu.”

Finalment, Andrea Riccardi ha alertat davant el perill de frenar una construcció europea imprescindible per al valor de la llibertat i per a la cultura cristiana.
“Europa viu un moment difícil, perquè ha d’avançar cap a la unificació. Si no, es pot quedar només en un gran mercat comú. Sense la unitat d’Europa, els nostres petits països europeus esdevindran repúbliques bananeres o només turístiques per als japonesos, indis i xinesos. Europa corre el risc de deixar d’existir. No crec que poguem crear una Europa des d’Estònia fins a Portugal, sinó una petita europa. Sembla que el problema és de manca d’un lideratge coratjós”

El fundador de la Comunitat de Sant’Egidio també ha assegurat que la realitat de les minories cristianes, en països com ara Síria, l’Iraq o Nigèria, és també i sobretot un problema per als musulmans, que igualment necessiten la llibertat religiosa.