El papa Francesc ha acceptat la renúncia de Mons. Manuel Ureña Pastor al govern de l’arxidiòcesi de Saragossa, per motius de salut.
L’arquebisbe Ureña ha agraït al Pontífex la seva sol·licitud paternal sobre la seva persona i sobre tota l’Església diocesana de Saragossa. També ha donat les gràcies als fidels saragossans pel seu afecte i estimació durant aquests anys i ha encomanat el seu present i futur a la Mare de Déu del Pilar.
Mons. Ureña va néixer a Albaida (València) el 1945. El 1973 va obtenir la llicenciatura en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca. El 1976 és enviat a Roma per estudiar Filosofia a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs, on obté el doctorat en Filosofia. El 1980 és nomenat director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera, de Burjassot, i professor de Metafísica i d’Història de la Filosofia antiga a la Facultat de Teologia de València. El 1987 és nomenat membre de la Blochsgesellschaft, a la llavors República Federal Alemanya.
El 1988 Joan Pau II el nomena bisbe d’Eivissa i des del 1990 també és administrador apostòlic de Menorca. El 1991 passa a la diòcesi d’Alcalá de Henares, acabada de crear. El 1992 és nomenat consiliari nacional de l’Adoració Nocturan Espanyola, càrrec que continua exercint. El 1998 és nomenat bisbe de Cartagena, administrador apostòlic d’Alcalá de Henares i gran canceller de la Universitat Catòlica de Múrcia. El 2005 és nomenat arquebisbe de Saragossa, administrador apostòlic de Cartagena i gran canceller de la Universitat Sant Jordi de Saragossa.
A la Conferència Episcopal Espanyola ha estat membre de les Comissions Episcopals de Pastoral Social, de Seminaris i Universitats, i del Comitè Episcopal Pro Vita. Actualment és membre de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe.
La seva recerca filosòfica gira entorn del pensament marxista i del pensament postmodern. En teologia, ha treballat força el pensament dels teòlegs catòlics Karl Rahner i Hans Urs von Balthsar i dels teòlegs protestants Karl Barth i Dietrich Bonhoeffer. Ha publicat més de 60 treballs científics. I la seva publicació principal és el llibre Ernst Bloch, ¿un futuro sin Dios?
